Per què sorgeixen les diferents varietats de castanyes i avellanes?
Des del seu origen, l’objectiu de la producció agrícola ha estat obtenir un producte útil i de qualitat: fruits (per al consum humà o animal), fusta (tant per al seu ús en la construcció com per a la fabricació d’utensilis i estris), o fins i tot, productes associats com la mel.
D’aquesta manera, en funció de les necessitats s’ha seleccionat l’arbre més fort, la planta que donava més fruits, els més dolços o els més resistents a les condicions meteorològiques i malalties, etc.
Aquesta selecció artificial, desenvolupada durant segles a base de seleccionar una planta amb les característiques desitjades (fortalesa, qualitat de fruits, resistència, etc.) i reproduir-la generació rere generació, ha estat l’origen de les diferents varietats de castanyer i avellaner. Fins i tot existeixen plantes híbrides entre diferents espècies del gènere Castanea:
Castanyer:
Hi ha 12 espècies de castanyer al món, cadascuna amb les seves varietats. A Espanya, les varietats més cultivades de castanyer (Castanea sativa) es trien en funció de productivitat (kg/arbre), facilitat de pelat, mida i conservació. Algunes de les més destacades són:
Branca, Parede i altres (Galícia): consum humà directe i rebosteria. Fins a 18kg de castanyes/arbre!
Longal (Nord d'Espanya i Portugal) i Verata: Molt fàcils de pelar, cosa que permet que el seu processat sigui més ràpid i barat.
Judía (Xudía) de les més grans i apreciades (entre 45 i 60 castanyes/kg).
Temprana (Andalusia): les primeres castanyes que es colliten (setembre).
Avellaner:
Hi ha fins a 20 espècies diferents al món, cadascuna amb les seves varietats. A Espanya, les principals varietats d’avellaner tradicionals (Corylus avellana) són:
Negret, Pauetet (Catalunya): consum en fresc i rebosteria (torrons, xocolates, etc.)
Gironella (Catalunya): pelat industrial (snacks, pastisseria).
Amandi i Casina (Astúries): consum local i licors.
*La varietat Tonda di Giffoni o Tonda, tot i ser d’origen italià, es cultiva a Espanya de manera intensiva (principalment Catalunya) per rendiment, sabor i resistència a malalties.
*Il·lustracions: Lourdes berzas- Loubé