La ramaderia intensiva prioritza la producció ràpida i el benefici econòmic, tancant animals en espais reduïts en lloc de permetre’ls pasturar lliurement. Això elimina els seus beneficis naturals, fertilitzar el sòl i dispersar llavors. El model industrialitzat opta per fer que les condicions de vida dels animals se supeditar a maximitzar la producció i el benefici econòmic de diferents formes:
Tancar-los en naus-estable per minimitzar l’ús de sòl. Això redueix la qualitat de vida dels animals i la seva salut, per la qual cosa s’usen massivament medicines (antibiòtics) perquè no emmalalteixin per amuntegament i falta de moviment.
Alimentar-los amb “pinsos compostos” obtinguts de grans monocultius intensius perquè engreixin ràpid. En ocasions, s’usen substàncies químiques d’engreix per produir més (carn, llet…), que a la llarga poden generar problemes de salut per a les persones.
L’obtenció d’aquests pinsos compostos per al bestiar estabulat implica conrear grans extensions de terreny de forma intensiva. Així, la quantitat de territori necessari augmenta moltíssim, en contra del principi d’eficiència d’ús de la terra de la intensificació.
Sabies que…
… més de 2/3 de la terra conreada a Europa són per produir aliment (pastura enriquida per al bestiar intensiu)?
El pitjor de tot és que de vegades aquests terrenys ocupen ecosistemes de gran valor natural i/o sistemes agroramaders tradicionals que alimentaven les poblacions locals, que es veuen obligades a abandonar les seves terres.
Els principals efectes adversos de la intensificació agroramadera:
Menor qualitat dels aliments
La intensificació dels processos fa, en general, menys densos en nutrients i menys saborosos.
Toxicitat
Químics i medicaments passen a formar part de les plantes, els animals i l’aigua i les persones acumulem aquests contaminants que ens poden provocar malalties.
Contaminació del sòl
L’ús intensiu de fertilitzants minerals i herbicides degrada el sòl i s’abandona i fins i tot canvia a usos no productius (construccions d’edificis o altres infraestructures).
Reducció de la Biodiversitat
La concentració parcel·lària elimina hàbitats de moltes espècies i els seus recursos, així com una pèrdua de la funcionalitat ecològica del territori en desaparèixer moltes tanques vives, elements tradicionals que eren utilitzats com a límits de les parcel·les.
Pèrdua de la sobirania alimentària
Pageses i pagesos es veuen forçats a deixar el cultiu per falta de “competitivitat” i els consumidors i consumidores ens veiem obligats a consumir productes de les grans corporacions que impulsen aquests models insostenibles.
Com es poden recuperar aquests llocs i éssers vius afectats?
Com a resposta als problemes del model agroramader intensiu, sorgeixen altres models alternatius –> agricultura regenerativa i solucions basades en la natura.
Respecte als cicles naturals de nutrients i les cadenes tròfiques complexes de molts tipus d’organismes per enriquir l’ecosistema del sòl, base del creixement de les plantes.
Aquests sistemes també poden ser altament productius, a base d’augmentar la seva complexitat: rotacions i associacions de cultius, cobertes vegetals en comptes de rompudes, ús de la ramaderia per processar els residus i adobar els camps. En realitat, són “solucions basades en la natura” que s’assemblen a molts dels mètodes tradicionals als quals s’apliquen els mitjans tecnològics moderns.
Aquests models d’agricultura i ramaderia ecològics compleixen un paper molt important de manteniment de la biodiversitat i de la fertilitat dels sòls. La recuperació de bosquets i de tanques vives entre parcel·les de cultiu i de les zones de ramaderia extensiva, jugaria un paper fonamental com a “
(Icona feta per Freepik de www.flaticon.com)