La seva història
Les castanyedes i avellanedes són formacions arbòries compostes principalment per castanyers (Castanea sativa) o avellaners (Corylus avellana) que han estat modelades per la mà de l’home al llarg dels segles per afavorir la seva presència i productivitat.
L’ésser humà ha anat transformant aquests boscos mitjançant pràctiques tradicionals que busquen l’equilibri entre produir el que necessitem i conservar la natura i els recursos per al futur (gestió forestal sostenible/responsable), integrant funcions que beneficien la societat (millorant la vida de totes les comunitats d’éssers vius), els processos ecològics (protegint la biodiversitat), i l’economia (generant recursos i ocupació).
Una manera intel·ligent de cuidar el planeta!
I els recursos!
Si preguntem a les nostres àvies i avis, ens diran com es cuidava d’aquests hàbitats i dels seus habitants. Perquè aquesta associació es mantingui, necessita elements que actuïn com un esquelet, donant-li estructura i suport i que en la societat rural s’intenten mantenir:

Artesans/es
Persones que treballen juntes per crear productes de manera responsable, sense malmetre la natura.
Gestió sostenible/responsable:
Model de gestió aplicat a les explotacions agroforestals que mantenen la salut de castanyedes i avellanedes sense comprometre el seu aprofitament, en el qual destaca l'aplicació de tècniques com:
1. Encoixinat del sòl
(molses, fulles i matèria orgànica en descomposició) manté la humitat, augmenta la fertilitat i ajuda al creixement dels arbres.
2. Fertilitzants naturals
Afegir fertilitzants naturals com el compost (descomposició de matèria orgànica)
3. Associar cultius
Associar cultius, compatibles a prop dels arbres. Es genera una major diversitat i se’n treu doble profit.
4. Gestió de l'aigua
Per excés: Realització de drenatges en zones on hi ha més precipitacions amb canals o sistemes per no entollar el terreny.
Per defecte: En llocs on l’aigua escasseja, es creen escocells o terrasses on es reté l’aigua en zones amb pendent.
És essencial evitar l’abandonament de les zones rurals i l’explotació sense control dels recursos naturals que danyen l’equilibri natural d’aquests ecosistemes. Recuperar i valorar les pràctiques tradicionals per a la natura, les persones i el desenvolupament econòmic d’aquests llocs.
Ilustraciones: Lourdes Berzas- Loubé