Especial menció mereixen dos dels mamífers més emblemàtics de la Península Ibèrica per la seva importància i per la seva relació amb el bosc i amb l’ésser humà i la seva activitat. Aquests mamífers utilitzen els recursos de castanyedes i avellanedes per alimentar-se i refugiar-se (fruits, mel i preses) i compleixen funcions essencials per mantenir l’ecosistema ajudant a regular la salut dels boscos:
L'ós bru
L’ós bru (Ursus arctos) habita a les serralades Cantàbrica i els Pirineus. És el mamífer silvestre més gran d’Espanya, podent mesurar gairebé 2 metres de llarg/alt i pesar més de 150 kg.
A la seva àrea de distribució no sol ser un problema per a la producció local (ramaderia i agricultura). Tot i existir algun conflicte, cal tenir en compte que l’ós es troba en un procés d’adaptació del que abans era el seu hàbitat natural, al que ara són les poblacions humanes creixents, adaptant-se als canvis i aprofitant els recursos que tenen a la seva disposició.
El llop ibèric
El llop ibèric (Canis lupus signatus): És el gran símbol de la nostra fauna ibèrica. És el cim de la cadena alimentària, la qual cosa a més de qualificar-lo com a "superdepredador" li confereix una funció clau de regulació en qualsevol ecosistema on apareix.
De la mida d’uns 120-130 cm de longitud per 70-80 cm d’alçada i uns 30-35 kg de pes. Es distribueix des del Sistema Central cap al nord i sembla que poc a poc va recuperant el territori on fa segles era present.
No obstant això, el llop en la cultura popular desgraciadament té una mala fama gens merescuda. Per solucionar aquest problema, s’ha de treballar més des de les institucions públiques (governs autonòmics i estatals) en compensar les pèrdues del ramader i la seva tasca mitjançant mitjans dissuasius amb indemnitzacions adequadament distribuïdes evitant el pillatge.
El llop és una espècie fonamental per al funcionament dels ecosistemes que manté sanes i equilibrades les poblacions d’ungulats a la península Ibèrica i moltes altres parts del món, gràcies a:
Regulació de la salut de les poblacions:
Alimentant-se dels animals malalts i més vells.
Augmenta la producció agrícola i la regeneració vegetal
Mitjançant el control de les espècies d'herbívors silvestres evitant el sobrepasturatge i evitant la pèrdua econòmica. Així mateix facilita l'emmagatzematge de carboni fomentant la recuperació forestal i augmentant la biodiversitat.
Eliminació de carronyes:
Influeix de forma indirecta en altres grups animals com els carronyaires que netegen l'ecosistema i ajuden a tancar el cicle ecològic.
Els llops són tan importants a l’hora de conservar l’equilibri dels ecosistemes que, si desapareixen, pot precipitar-se la seva degradació. Un exemple impressionant va ser com els llops van ser capaços de facilitar la restauració ecològica del Parc Nacional de Yellowstone als Estats Units.
Il·lustracions de pàgina de FreePick