La flora és el conjunt de plantes d’un lloc. En el cas dels castanyers i avellaners inclou arbres, arbustos, herbes i molses compartint nutrients, aigua i espai en l’ecosistema i estan adaptats a les condicions climàtiques dels hàbitats on aquests arbres viuen.
Índex
Castanyedes
Requeriments: habita des dels 200 fins als 1800 m amb temperatures suaus entre 8 i 15ºC i altes condicions d’humitat (600-800 l/m2 a l’any). Prefereixen sòl amb bon drenatge, on l’aigua es filtra evitant que s’entollin.
Herbàcies
Plantes de port petit, algunes amb flors molt vistoses i colorides com les peònies (Paeonia sp.), l’orquídia satirió tacat (Orchis mascula). Altres amb usos medicinals tradicionals com en el cas d’Asperula olorosa (Galium odoratum) per al mal de panxa i cicatritzant o el matallops (Doronicum plantagineum) utilitzada per tractar vertígens o epilèpsies, o curioses per la seva forma: pipa d’indi (Monotropa hypopitys)
… la pipa d’indi no té clorofil·la? Per això no té color verd i no fa la fotosíntesi, aconsegueix els seus nutrients a través de micorizes que envolten la seva arrel.
Arbustos
Debido a la gran sombra que arrojan los castaños, y la toxicidad de los taninos de las castañas, no hay muchas plantas arbustivas que les acompañen: el piorno (Genista florida), el osa canina) y los tojos (Ulex europaeus). Incluso acebos (Ilex aquifolium) que en los castañares tienen tamaño de arbusto.
Arbres
Existeixen arbres que comparteixen la llum i l’espai amb els castanyers, especialment en castanyedes en desús. Aquests boscos mixtos es contemplen amb diferents espècies d’arbrat principalment roures (Quercus sp.) roure reboll (Quercus pyrenaica), a les zones més septentrionals junt amb teixos (Taxus baccata) i moixeres (Sorbus aucuparia); i a les zones meridionals junt amb alzines (Quercus ilex) i suros (Quercus suber).
Avellanedes
Podem trobar avellaners en boscos de ribera acompanyant el curs dels rius i barrancs o associats als marges de les parcel·les, entre altres llocs on conviuen amb altres espècies.
Requeriments: Ampli rang altitudinal amb temperatures suaus (12-16ºC) i alta necessitat d’humitat ambiental i precipitacions (700-800 l/m2). Creixen en zones d’obaga i no competeixen entre plantes veïnes per la llum. Formen grans concentracions de vegetació tancada (denses i impenetrables). Prefereixen sòls on l’aigua es filtri amb facilitat.
Herbàcies
Plantes de port petit, algunes tenen flors molt vistoses i colorides com les peònies (Paeonia sp.) i l’orquídia satirió tacat (Orchis mascula). Altres tenen usos medicinals tradicionals com en el cas d’asperula olorosa (Galium odoratum), que serveix per al mal de panxa i cicatritzar, o el matallops (Doronicum plantagineum), utilitzada per tractar vertígens o epilèpsies. També hi ha altres plantes que són curioses per la seva forma com la pipa d’indi (Monotropa hypopitys).
Arbustos
A causa de la gran ombra que fan els castanyers, i la toxicitat dels tanins de les castanyes, no hi ha gaires plantes arbustives que els acompanyin. Algunes de les poques que podem trobar són: el ginestell (Genista florida), el roser silvestre (Rosa canina) i les argelagues (Ulex europaeus). També es poden trobar grèvols (Ilex aquifolium) que a les castanyedes tenen mida d’arbust.
Flora comuna de la castanyeda i avellaneda
Hi ha plantes que es poden trobar tant en castanyedes com en avellanedes:
- Herbàcies com heures (Hedera helix), aritjols (Smilax aspera) i digitals (Digitalis purpurea).
- Arbustos com l’esbarzer (Rubus ulmifolius), el bruc (Erica sp.) o l’arboç (Arbutus unedo) amb port major.
Tota aquesta massa de vegetació és reflex de la gran biodiversitat que comparteixen les castanyedes i avellanedes que atrau fauna que es refugia i s’alimenta entre elles.