Castanyer
Avellaner
Aquests arbres tenen un paper clau en la biodiversitat del seu entorn, ja que ofereixen refugi i aliment a moltes espècies amb les quals conviuen, alhora que proporcionen una gran varietat de serveis ecosistèmics als éssers que hi habiten i al medi ambient.
Castanyer
(Castanea sativa)
Etimologia
Castanea: Kastana era una ciutat de Tessàlia (Grècia) important pels seus castanyers. Sativa : conreada.
És un arbre fort i gran ¡fins a 20 o 30 m d’alçada! Té una capçada ampla i arrodonida. La seva escorça és llisa, grisa o bruna, que s’esquerda en arbres vells.
Les seves fulles són grans, lanceolades i amb el borde serrat.
Les fulles creixen alternes a les branques.
Les flors masculines són estretes i grogues que creixen al llarg d’un ament de fins a 30 cm; i les flors femenines són més petites i molt poques a la base de l’ament.
D’aquestes flors fecundades surten les castanyes protegides per una closca rodona plena de punxes, l’eriçó, dins del qual trobem d’1 a 3 castanyes.
Sabies que…
… els romans van crear les primeres normes que deien com cuidar i plantar boscos, incloent-hi els castanyers i avellaners.
Avellaner
(Corylus avellana)
Etimologia
Corylus:
del grec corys ‘casc’.
Avellana: ciutat italiana Avella, on aquesta planta era abundant.
Se’l considera arbust o arbrissó ja que no sol créixer més de 6 m d’alçada. Té moltes branques que creixen des de la base a la qual se li diu “parra” i al peu enterrat al terra d’on creixen totes les branques se li diu cepa.
Creix en zones fresques i humides a prop de rius i rierols en els anomenats “boscos de ribera”, així com formant part del sotabosc juntament amb altres espècies de plantes. La seva escorça és de color bru-rogenc o gris, i és gairebé llisa.
Les flors masculines creixen en aments, de fins a 8 cm. Les flors femenines s’agrupen al final de les seves branquetes laterals.
Sabies que…
… encara que totes dues flors estan al mateix arbre, no creixen alhora, per la qual cosa l’avellaner necessita el pol·len d’altres avellaners per poder pol·linitzar-se i produir fruits (avellanes)
I els seus fruits, les avellanes estan cobertes per una espècie de caputxó (Garrapiellu), en asturià, a l’interior del qual hi ha una única llavor.
Ilustraciones: Lourdes Berzas- Loubé