És el conjunt d’animals que habiten en una zona determinada. Els castanyers i avellaners ofereixen refugi a nombroses espècies i, a més, proporcionen l’alimentació de la fauna, amb els seus fruits i flors.
Índex
Fauna salvatge
Mamífers
Els mamífers són vertebrats i vivípars que es desenvolupen al ventre matern i les cries s’alimenten de la llet. Als castanyers i avellaners hi ha moltes espècies que aprofiten els fruits dels arbres per alimentar-se, com el cabirol (Capreolus capreolus), el cérvol (Cervus elaphus) i el senglar (Sus scrofa) i els arbres per refugiar-se, com l’esquirol vermell (Sciurus vulgaris).
(Senglar (Sus scrofa). Toxal – Pixabay)
Sabies que…
… el senglar (Sus scrofa) aprofiten per menjar bulbs i altres fongs quan remouen la terra a la recerca de castanyes i avellanes?
El grup de mamífers més abundant és el dels ratpenats, atrets per la quantitat de refugi i aliment, com el ratpenat ratoner forestal (Myotis bechsteinii), espècie molt amenaçada, o el nòctul comú o mitjà (Nyctalus noctula).
Sabies que…
…els ratpenats (quiròpters) són carnívors i també el segon grup de mamífers més divers en nombre d’espècies al món després dels rosegadors?
Altres mamífers
Consumidors primaris (herbívors): ratolins i talps que troben refugi i aliment als castanyers i avellaners.
Depredadors (Consumidors secundaris) arriben a aquests llocs atrets per l’abundància de preses: la guineu vermella (Vulpes vulpes), el teixó (Meles meles) i la geneta (Genetta genetta).
Mamífers especials
Símbols de la nostra fauna i grans reguladors del funcionament de l’ecosistema. Pots trobar més informació sobre aquests grans mamífers a l’ANNEX 3.
Ocells
Són animals ovípars i vertebrats que tenen bec, plomes i ales. Algunes espècies s’alimenten de les nutritives castanyes i avellanes, brots, però la majoria consumeix insectes d’aquests sistemes forestals.
Destaquen els còrvids, grans consumidors d’avellanes: corb gros (Corvus corax), cornella negra (Corvus corone) i el gaig eurasiàtic (Garrulus glandarius) . Els petits pàrids: mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) o l’actiu pica-soques blau (Sitta europaea).
Sabies que…
… els gaigs amaguen fruits al sòl i en altres llocs, cosa que ajuda a dispersar les llavors i a reforestar el bosc?
A més d’una font d’aliment, els ocells aprofiten aquests mons com a refugi. Un exemple en són els picots (pícids): picot garser gros (Dendrocopos major) i el picot garser petit (Dendrocopos minor).
Atretes per la gran quantitat de preses d’altres ocells i petits mamífers, les aus rapinyaires busquen aliment i es reprodueixen a recer de castanyers i avellaners:
- Durant el dia, àguila calçada (Hieraaetus pennatus), aligot comú (Buteo buteo), abellerol europeu (Pernis apivorus) i esparver comú (Accipiter nisus).
- A la nit apareixen les rapinyaires nocturnes com el gamarús (Strix aluco) i l’xot comú (Otus scops).
Àguila calçada
So de gamarús
Rèptils
Vertebrats ovípars o ovovivípars amb escates al cos i que es desplacen reptant (arrossegant la panxa per terra) per no tenir potes o per tenir-les molt curtes.
Aprofiten els forats dels arbres com a refugi i busquen el seu aliment (artròpodes i petits vertebrats) entre fulles, pedres i branques. Entre ells s’hi poden trobar serps, sargantanes, dragons i lluçones (Anguis fragilis). En particular, en aquests ecosistemes hi viuen la sargantana gallega o de Bocage (Podarcis bocagei) i la serp d’aigua o de collar (Natrix natrix).
Amfibis
En ambients humits a prop de rius, rierols o zones ombrívoles, hi viuen granotes, gripaus i tritons; animals ovípars sense pèl, plomes ni escates que desenvolupen el seu cicle vital entre la terra i l’aigua.
Entre les granotes que viuen en aquestes zones hi ha la granota de potes llargues (Rana iberica) i la granota roja (Rana temporaria); entre els tritons hi viu el tritó ibèric (Lissotriton boscai) i salamandres com la salamandra comuna (Salamandra salamandra) i la salamandra de cua llarga (Chioglossa lusitanica).
Sons de granota comuna
Invertebrats
No tots els animals depenen exclusivament de castanyes i avellanes.
Les flors alimenten amb el seu nèctar diferents espècies d’insectes pol·linitzadors (mosques, abelles i vespes principalment) i aquests, a canvi, pol·linitzen les plantes de l’ecosistema.
Altres invertebrats (aranyes i escarabats) aconsegueixen refugi i reproduir-se entre forats, pedres i la fusta en descomposició. Cal destacar els escarabats copròfags, que airegen el sòl tot removent-lo.
Altres invertebrats: Al sòl hi habiten desenes d’espècies, una microfauna essencial que contribueix a la fertilitat del sòl, airejant, removent i degradant matèria, com les llombrígols i les baboses mentre s’alimenten.
Fauna domèstica (bestiar)
Associat a aquesta fauna salvatge i com a eina de gestió, el bestiar exerceix una funció fonamental a l’ecosistema: mantenen el sòl airejat i a ratlla les plagues.
Als castanyers s’hi han passejat des de fa segles les piarres de porcs o els ramats de cabres perquè s’alimentin de les seves castanyes, ja que és un aliment molt nutritiu, bo per a la salut i per a la carn que produeixen els animals. També ramats de cabres o ovelles, que pasturant mantenen a ratlla la vegetació herbàcia i arbustiva, facilitant els treballs al castanyer.
So ambient de bestiar porcí
Sabies que…
… l’alimentació dels porcs amb castanyes directament als boscos fa disminuir la presència de paràsits als fruits, controla plagues i disminueix la presència de paràsits també en el porc?
Passejar el bestiar (ramaderia extensiva) pels mons de castanyers té beneficis, ja que millora el producte final alhora que es mantenen les races autòctones de bestiar. Vegeu l’Annex