Els usos tradicionals associats a castanyers i avellaners són amplis i difícils d’abastar. Esperem que amb aquest últim punt i el que s’ha comentat al punt 3.2 et puguis fer una idea.

Micologia
Avellanoses i castanyedes són llocs idonis per a la recol·lecció i observació micològica. Aquests hàbitats ofereixen condicions perfectes (combinació d’humitat, llum solar i ombra) per al creixement d’una gran varietat d’espècies de fongs, especialment durant la tardor.
Entre els fongs comestibles destaquen el ceps (Boletus edulis), el cep taronja (Leccinum aurantiacum), el fetge de bou (Fistulina hepatica) o l’ou de reig (Amanita cesarea), entre moltes altres espècies.
Tot i això, la majoria dels fongs que creixen en aquests ecosistemes no són comestibles, però recorda, desempeñan un papel fundamental en el ecosistema, especialment en el procés de descomposició de la matèria orgànica.
Les Micorrizes: Una relació especial fongs i avellaners
Un fenomen important que passa en aquests entorns és la micorrizació natural. En el cas dels avellaners, el seu sistema d’arrels els converteix en perfectes aliats formant les famoses tòfones comestibles.

Apicultura
Activitat dedicada a la cria i cura de les abelles per a l’obtenció dels productes que fabriquen: mel, pròpolis, gelea reial o cera.

Altres usos
A més dels usos ja esmentats, els castanyers i avellaners tenen altres utilitats sostenibles que els converteixen en recursos de gran valor:
- Plantació d’aromàtiques que creixen en aquests entorns per a la seva venda. Alguns exemples són el romaní (Salvia rosmarinus), la lavanda (Lavandula angustifolia) o l’orenga (Origanum vulgare).
- Tints naturals. Les restes del castanyer (closques, erissons i escorça) submergits en aigua han estat àmpliament utilitzats com a tints naturals en fusta, llana i per adobar pells.
- Biomaterials: Les closques d’avellana, castanya i fins i tot restes triturades de poda s’utilitzen per cultivar fongs que posteriorment s’assequen donant lloc a materials que s’utilitzen com a aïllants o per a embalatges substituts de plàstics.